4/09/2017

Ressenya: El chico de las estrellas

Hey Readers!!

Fa  moltissim que no us porto una ressenya però això està a punt de canviar.... Perquè he trobat un llibre que m'ha marevellat tant que necesito compartir la meva opinió...




Autor: Chris Pueyo

Editorial: Destino


Preu: 12,95


Idioma: Castellà


Saga: No







Érase un niño que jamás vivió más de dos años seguidos en una misma casa, por lo que decidió pintar las paredes de todas sus habitaciones con estrellas. Su rechazo al colegio y una familia inusual le empujarán a emprender un viaje donde no todo serán constelaciones y pedirle deseos a la luna. Es hora de bajar al barro, equivocarse con una princesa y terminar encontrando un príncipe… ¿o no? 

Sus ansias de libertad, tres antídotos de supervivencia y unas botas plateadas le acompañarán por un mundo muerto donde los sueños llegan descalzos y despeinados a Ninguna Parte.



Aquest llibre que va sortir fa dos anys mes o menys (així que és possible que és probable que l’hagueu llegit...)  però que mai li vaig prestar massa atenció. ERROR MEU. La veritat es que me’n penedeixo de no haver-lo llegit abans. 

Alguns de vosaltres sabeu que m'encanten els llibres que tenen màgia a l’interior, i no, no em refereixo a llibres de fantasia, sinó aquets llibres que les paraules t’atrapen més que la pròpia historia, aquells llibres  que estan escrits amb una prosa diferent de la habitual i que fa que no et desenganxis del llibre.

I sens dubte això és el que més m’ha agradat del “Chico de las estrelles”.
Però comencem des del principi...

El Chico de las Estrellas ens explica la historia d’en Chris Pueyo, el mateix autor, que narra la seva historia a través del “Chico de las estrelles”.
Començant des de la seva terrible infància, el bullying que rep des de petit, el descobriment de la seva homosexualitat i la seva evolució. Sens dubte la seva historia estarà plena d’obstacles que mica en mica aconseguirà esquivar.
La seva historia en molts moments dura, altres bonica però per sobre de tot és una historia on ell s’ha de trobar per poder ser feliç.

"Los grandes héroes son los que arreglan el mundo mientras el mundo no está mirando."

I evidentment pel mig es trobarà a personatges molt especials. I això és una de les coses que més m’han agradat, com denomina els personatges i com els descriu.
Coneixerem la persona més important per ell, els seus amics de veritat, primers amors i amors fallits....o el que seria la “Arquitecta de sonrisas” “la Dama de Hierro” “Lady Madrid” “La mujer de las veles” entre molts d’altres. I es que cada un d’ell està descrit d’una manera molt especial on el Chris ens deixa veure la importància que han tingut o tenen a la seva vida.
El final? M’ha encantat no sabia com acabaria però ha estat molt guai.


I realment encara que la historia sigui bona, en el sentit que ha tingut una vida molt intensa, el que t’atrapa per complet és la manera com està escrita. I es que des de la pàgina 1 en Chris et parla directament, combinant la primera i la tercera persona de manera que vius intensament la seva historia. Les seves paraules t’envolten ja que ho explica d’una manera molt poètica. De fet, està ple de cites precioses!
T’ho explica de manera confident, com s’hi t’expliques un secret, com si confies amb tu.
I realment costa desprendre’s  de les seves paraules fins el final, que la veritat no costa arribar-hi ja que té unes 200 i pico pàgines.


"En papel encerraba la locura de los sueños que le suplicaban realidad."

Paraules amb blau, minúscules , paraules amb diferents mides i sobretot una portada preciosa fan del llibre una combinació perfecta.

Si no l’heu llegit ja us dic que li doneu una oportunitat (i més ara que s’acosta St.Jordi) i si ja l’heu llegit em podeu dir que us va semblar!

I fins aquí la ressenya!

Puntuació


Us l’heu llegit? Us va agradar?
Us espero en comentaris



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaras? Merci!
Pots deixar la teva opinio, pero sempre amb respecte, i has d'avisar en cas d'SPOILER :)