2/15/2017

Ressenya: Lagrimas en el mar


Hey Readers!

Que em respondríeu si us preguntes per una tragèdia marítima?  Molts de vosaltres em respondríeu Titanic. Però segur que molts no coneixeu en Wilhem Gustloff un vaixell que es va enfonsar amb 10000 persones dins.


                    DADES PRINCIPALS


Autora: Ruta Sepetys

Editorial: Maeva


Preu: 18'90


Idioma: Castellà


Saga:No






                           


                             SINOPSIS

Han nacido en sitios distintos, sus vidas no tienen nada en común, pero a todos los persiguen la tragedia, las mentiras y la guerra. Como otros tantos miles de desesperados, huyen ante la amenaza de las tropas soviéticas que avanzan desde el este de Europa. Sus caminos se entrecruzan mientras tratan de encontrar un pasaje para el Wilhelm Gustloff, un barco que promete seguridad y libertad.
Pero no todas las promesas pueden cumplirse.


                 OPINIÓ PERSONAL

Fa un any aproximadament us vaig publicar la ressenya de Entre tonos de gris que narrava la historia de la Lina una jove lituanesa que era deportada per Stalin. Aquella historia era colpidora en tots els sentits i ens deixava un retrat esgarrifós de tot el que es va viure. (AQUÍ LA RESSENYA)

En aquesta coneixem a la Joana, la cosina de la Lina i veurem la seva pròpia historia. Que marcada per la guerra es igual de terrible.


El Wilhem Gustloff va ser un vaixell alemany que transportava milers de refugiats i soldats ferits. Tenia una capacitat de 1500 persones. En elles hi van viatjar unes 10000.  I malgrat que portava moltes promeses a l’interior va ser enfonsat  el 30 de gener de 1945 per un submarí soviètic. Aquest llibre ens relata ens relata 4 histories per tal del que no oblidem les histories que transportava aquella gent. I coneguem la major tragèdia marítima de la historia. Perquè encara que les histories siguin ficticies, el vaixell no ho va ser.


En lagrimas en el mar coneixem a 4 protagonistes bastant diferents però perfectament definits i treballats.                   

Tenim a la Joana , la cosina de la Lina, que és infermera i fuig a Alemanya en busca de la seva mare. Gràcies a la seva feina ajudarà a moltíssima gent durant el camí. Es una noia valenta, bona i generosa que aportarà llum a tothom amb qui es creui . La guerra ha trencat la seva família i la culpa per haver abandonat a la Lina la turmenta.

Tenim en Florian un jove alemany que s’està escapant i que porta un gran secret amb ell. Alguns sospiten que és un desertor però gent com la Joana l’acollirà. Gràcies  a la seva habilitat falsificant tindrà cert avantatge en algun moment

Coneixem a l’Emilia una jove polonesa que està embarassada, creuar-se amb el grup de la Joana jugarà el seu favor. Tot i així no desvela qui es el pare i quina historia porta darrere .

I finalment tenim l’Alfred  un jove soldat alemany que vol ser un heroi i és creu superior aferrant-se a les idees de Hitler. Escriu cartes a la seva ment a una noia del qui esta enamorat i és defineix com un heroi. Malgrat això veiem una realitat ben diferent on no és més que un covard.

"Los asesinos no siempre son los que matan. A veces, ni siquiera tienen las manos manchadas de sangre." 

A través d’aquests quatre personatges ens retrata la mateixa historia des de diferents punts de vista i com s’entrellacen la vida d’aquets quatre joves. I encara que tots estiguin plens d’esperança, hauran de lluitar molt per aconseguir-ho.

La historia sempre m’ha encantat. I els llibres d’historia també. I la Ruta Sapeteys es la millor narradora d’història que de moment he llegit. 
Sense cap mena de dubte la Joana i en Florian m’han robat bastant el cor.             
La Joana és d’aquets personatge que et venen ganes de fer-li un monument i d’abraçar-lo molt fort. I en Florian és d’aquests nois que amaguen més del que creiem i la seva historia m’ha semblat impressionant

L’Emilia és la que per mi portava la historia més impactant i la més dura. I es que tenint 15 anys ha de fugir embarassada sense quasi be saber on anar. La seva valentia és digne d’admirar. Amaga més del que creiem i la seva historia és molt intensa.
I evidentment dels 4 algun m’havia de caure malament. I aquest és l’Alfred que ha sigut un d’aquets personatges que he odiat fins el final. Les seves idees nazis amb sulfuraven bastant i tenia un perfil de psicòpata bastant seriós.

I  no oblidem els personatges secundaris que també són increïbles. De fet si a  Entre tonos de gris em va captivar la mare de la Lina aquí em quedo amb en Heinz el “Poeta de sabates”. Un sabater bastant entranyable que sap captar a la gent a través del calçat.

"¿En qué nos habíamos convertido los seres humanos? ¿Era la guerra lo que nos volvía malvados, o simplemente despertaba la maldad que ya habitaba en nuestro interior?"

La novel·la és divideix en capítols de cada personatge bastant curts. Això fa que sigui un ritme molt àgil i que puguis connectar les histories perfectament. Enganxa moltíssim i la ploma de la Ruta és magnifica.

He de dir que la novel·la m’ha semblat tan dura com Entre tonos de gris. Que les 4 histories eren commovedores i que dona molt per reflexionar.

Una historia de guerra, de desperació, d’humanitat i d’una tragèdia marítima que no s’hauria d’oblidar. 

Puntuació


I vosaltres? Us l'heu llegit? 
Us espero en els comentaris!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaras? Merci!
Pots deixar la teva opinio, pero sempre amb respecte, i has d'avisar en cas d'SPOILER :)